Es caracteristica de la segona meitat del segle XIX i no constitueix una corrent unitaria ja que es el resultat d'anuar diferents estils.
L'eclecticisme sorgeix arrel de la pugna entre neoclassicisme i neogòtic que havia caracteritzat la primera meitat del segle XIX, sorgida ademés pels abenços en arqueologia i representació arquitectònica els quals contribueixen a la difunsió d'edificis d'èpoques no necessariament grecorromanes. A partir d'aquest moment la lliure combinació d'estil constitueix una corrent que dominarà el panorama arquitectònic europeu fins la primera guerra mundial.
Eclecticisme no es el mateix que historicisme. El primer es una combinació lliure d'estils, i busca unicament crear una composició estètica sense atendre a rigors històrics. El segon es més riguròs en quant a l'utilitazació d'elements d'una sola època per a l'edifici: com el neoclàssic, que solament utilitza elements de l'antigüetat grecorromana; neogòtic, si sol utilitza elements gòtics, però es pot ramificar en diferents variants gòtiques; neorromànico, neobarroco, etc.
martes, 10 de mayo de 2011
lunes, 9 de mayo de 2011
Nova objctivitat, 1923-1933
Va ser un moviment artistic sorgit a Alemania a principis dels anys 20, rebutjant l'expresionisme. El moviment va acabar, escencialment, el 1933 amb la caiguda de la República de Weimar i la presa del poder pels nazis. El terme s'aplica a obres d'art pictòric, literatura, música, arquitectura, fotografia o cine.
Arts and Crafts, particularment en la manifetació a través dels gremis d'artesans, i els primers barris inspirats en la ciutat jardí. Actitud objectiva, funcionalista i rústica amb respecte al disseny dels objectes, que s'inclinava per la reforma de la propia societat industrial.
En 1925, a instigació de Lissitzky, van formar el grup esquerres ABC, centrat a Basilea. Entre els membres suisos del grup estaven, Emil Roth, Hans Schmidt, Hannes Meyer i Hans Wittwer. Tots ells es van dedicar al disseny d'edificis de rellevancia social seguint principis científics.
El primer numero de la revista ABC, incluia el ensaig de Stam "kollective Gestaltung" i el text de Lisstzky " element and Erfindung". En el que perfilava la dualitat del seu plantejament, la seva sintesis d'estructura funcional i elements abstractes. El segon número introduia la característica preocupació, concretament en l'article de Paul Artaria sobre la normalització de les mesures del paper.
Amb la publicació del projecte de la Petersschule, dissenyat per Meyer i Wittwer per Basilea el 1926, el grup ABC va cristalitzar el seu programa funcionalista i antimonumental. La descripció de Meyer revela la preocupació del grup pel càlcul precis i la relevancia social, dos aspectes que debien manifestar-se mitjançant una tècnica lleugera.
La reivindicació per part d'aquests dos arquitectes de que el seu disseny per la societat de Nacions era una solució científica mereixie un examen detingut. Des del punt de vista estructural, l'afirmació sembla defensable, en la mesura en que l'utilització d'un mòdul convencional en tot l'edifici ho hauria fet apropiat per la prefabricació. Al igual que el Crystal Palace de Paxton, hauria sigut possible ampliar o reduir modularment qualsevol secció de l'edifici sense alterar el seu ordre bàsic.
L'objectivitat de Meyer també tenia el seu reflex en la determinació del perfil de l'auditori mitjançant minusiosos càlculs acústics. Però es pot posa en jutge l'objectivitat del dissenyador en cuant a les torres dels ascensors que estan envidriades.
Sorgeixen més dubtes quan es consideren les innegables qualitats pintoresques de la composició. I encara que Meyer assegurava en la memòria que el seu edifici " no simbolitzava res" i que la seva indiferència objectiva cap a l'emplaçament estava per damunt de la seva evaluació estètica, traslluïa certa voluntad de simbolització quan escrivia.
Expresava una visió similar en el seu article "Die neue Welt", (el nou mon), publicat a Das Werk el 1926.
Si el projecte de Meyer i Wittwer per la Societat de Nacions es podie considerar com la obra canònica del grup ABC, la factoria Van Nelle de empaquetatge de tabac, té i café es podia entendre com la materialització d'unes premises tècniques i estètiques semblants. Al igual que en l'estructura de Meyer i Wittwer, l'estructura i les instalacions en moviment se mostraven explicitament, en el proces d'empaquetat els principals elements mòbils no ere naturalment ascensors, sino cintes trasportadores envidrades que corrien diagonalment entre el bloc fabril forrat de mur cortina i el magatzem situal junt al canal. La significació de la semblant expressió oberta i dinàmica no va passar inadvertida per un observador tant atent com Le Corbusier, que la veia com una confirmació de les seves pròpies convincions socialistes i utòpiques.
El conjunt de la Bauhaus (1926) i les vivendes de Törten (1928) representen dos passos més a la convenció gradual de Walter Gropius als principis de la Neue Sachlichkeit. Mentres que el traçat "ferroviari" de Törten reflexava no solament la normalització de les vivendes, sinó també el procès lineal del seu montatge programat, portat a terme mitjançant grues mòvils, la Bauhaus de Dessau era encara una composició formalista d'elements asimètrics. La seva forma centrífuga i rotatoria, amb records del disseny De Stijl, havia sigut provada originalment per Gropius i Meyer en el projecte de 1922 per el Chicago Tribune i reformulada més tard com una distribució asimètrica i horitzontal de masses en el seu disseny per l'acadèmia de Erlangen, de !924. Amb tot, l'articulació última d'aquestes grans masses interesants no podia acostar-se sense recòrrer a cambis de color o al modelat superficial de la façana, el que recordava en realitat les modenature neoclàssiques de l'edifici de Gropius i Meyer per l'exposició de Werkbund en 1914.
Aproximadament de la mateixa data que el Teatre Total eren els projectes de les vivendes de Haselhorst i de l'hospital de Elerfeld, dissenyats per Marcel Breuer i Gustav Hassenpflug el 1928, així com l'escola sindical de Hannes Meyer, acabada a Bernau el 1930.
Desprès de la dimisió de Gropius com a director de la Bauhaus el 1927, es va diedicar al problema de la vivenda, de manera que a part dels extensos projectes de baix cost que va dissenyar i que va aconseguir construir a finals dels anys vint, es va ocupar del plà teòric de la millora de la calitat dels allotjaments i de la transformació del bloc de vivendes en un sistema no classista per l'assentament col·lectiu. Els projectes de Berlin de l'any 1929 que no va arribar a construir, suposaven un gran abanç significatiu amb respecte als treballs anteriors, ja que oferien nivells de vida més alts i serveis socials més complerts; per la seva part, la proposta de 1931 per unes vivendes de classe mitjana en altura situada en Wannsee, aprop de Berlin, constituia el primer intent de crear un bloc col·lectiu autònom, dotat de un restaurant i un gimnàs solàrium en la coberta.
Arts and Crafts, particularment en la manifetació a través dels gremis d'artesans, i els primers barris inspirats en la ciutat jardí. Actitud objectiva, funcionalista i rústica amb respecte al disseny dels objectes, que s'inclinava per la reforma de la propia societat industrial.
En 1925, a instigació de Lissitzky, van formar el grup esquerres ABC, centrat a Basilea. Entre els membres suisos del grup estaven, Emil Roth, Hans Schmidt, Hannes Meyer i Hans Wittwer. Tots ells es van dedicar al disseny d'edificis de rellevancia social seguint principis científics.
El primer numero de la revista ABC, incluia el ensaig de Stam "kollective Gestaltung" i el text de Lisstzky " element and Erfindung". En el que perfilava la dualitat del seu plantejament, la seva sintesis d'estructura funcional i elements abstractes. El segon número introduia la característica preocupació, concretament en l'article de Paul Artaria sobre la normalització de les mesures del paper.
Amb la publicació del projecte de la Petersschule, dissenyat per Meyer i Wittwer per Basilea el 1926, el grup ABC va cristalitzar el seu programa funcionalista i antimonumental. La descripció de Meyer revela la preocupació del grup pel càlcul precis i la relevancia social, dos aspectes que debien manifestar-se mitjançant una tècnica lleugera.
La reivindicació per part d'aquests dos arquitectes de que el seu disseny per la societat de Nacions era una solució científica mereixie un examen detingut. Des del punt de vista estructural, l'afirmació sembla defensable, en la mesura en que l'utilització d'un mòdul convencional en tot l'edifici ho hauria fet apropiat per la prefabricació. Al igual que el Crystal Palace de Paxton, hauria sigut possible ampliar o reduir modularment qualsevol secció de l'edifici sense alterar el seu ordre bàsic.
L'objectivitat de Meyer també tenia el seu reflex en la determinació del perfil de l'auditori mitjançant minusiosos càlculs acústics. Però es pot posa en jutge l'objectivitat del dissenyador en cuant a les torres dels ascensors que estan envidriades.
Sorgeixen més dubtes quan es consideren les innegables qualitats pintoresques de la composició. I encara que Meyer assegurava en la memòria que el seu edifici " no simbolitzava res" i que la seva indiferència objectiva cap a l'emplaçament estava per damunt de la seva evaluació estètica, traslluïa certa voluntad de simbolització quan escrivia.
Expresava una visió similar en el seu article "Die neue Welt", (el nou mon), publicat a Das Werk el 1926.
Si el projecte de Meyer i Wittwer per la Societat de Nacions es podie considerar com la obra canònica del grup ABC, la factoria Van Nelle de empaquetatge de tabac, té i café es podia entendre com la materialització d'unes premises tècniques i estètiques semblants. Al igual que en l'estructura de Meyer i Wittwer, l'estructura i les instalacions en moviment se mostraven explicitament, en el proces d'empaquetat els principals elements mòbils no ere naturalment ascensors, sino cintes trasportadores envidrades que corrien diagonalment entre el bloc fabril forrat de mur cortina i el magatzem situal junt al canal. La significació de la semblant expressió oberta i dinàmica no va passar inadvertida per un observador tant atent com Le Corbusier, que la veia com una confirmació de les seves pròpies convincions socialistes i utòpiques.
El conjunt de la Bauhaus (1926) i les vivendes de Törten (1928) representen dos passos més a la convenció gradual de Walter Gropius als principis de la Neue Sachlichkeit. Mentres que el traçat "ferroviari" de Törten reflexava no solament la normalització de les vivendes, sinó també el procès lineal del seu montatge programat, portat a terme mitjançant grues mòvils, la Bauhaus de Dessau era encara una composició formalista d'elements asimètrics. La seva forma centrífuga i rotatoria, amb records del disseny De Stijl, havia sigut provada originalment per Gropius i Meyer en el projecte de 1922 per el Chicago Tribune i reformulada més tard com una distribució asimètrica i horitzontal de masses en el seu disseny per l'acadèmia de Erlangen, de !924. Amb tot, l'articulació última d'aquestes grans masses interesants no podia acostar-se sense recòrrer a cambis de color o al modelat superficial de la façana, el que recordava en realitat les modenature neoclàssiques de l'edifici de Gropius i Meyer per l'exposició de Werkbund en 1914.
Aproximadament de la mateixa data que el Teatre Total eren els projectes de les vivendes de Haselhorst i de l'hospital de Elerfeld, dissenyats per Marcel Breuer i Gustav Hassenpflug el 1928, així com l'escola sindical de Hannes Meyer, acabada a Bernau el 1930.
Desprès de la dimisió de Gropius com a director de la Bauhaus el 1927, es va diedicar al problema de la vivenda, de manera que a part dels extensos projectes de baix cost que va dissenyar i que va aconseguir construir a finals dels anys vint, es va ocupar del plà teòric de la millora de la calitat dels allotjaments i de la transformació del bloc de vivendes en un sistema no classista per l'assentament col·lectiu. Els projectes de Berlin de l'any 1929 que no va arribar a construir, suposaven un gran abanç significatiu amb respecte als treballs anteriors, ja que oferien nivells de vida més alts i serveis socials més complerts; per la seva part, la proposta de 1931 per unes vivendes de classe mitjana en altura situada en Wannsee, aprop de Berlin, constituia el primer intent de crear un bloc col·lectiu autònom, dotat de un restaurant i un gimnàs solàrium en la coberta.
Hannes Meyer amb relació a la Bauhaus
La Bauhaus va ser el resultat d'un esforç continuat per reformar l'ensenyança de les arts aplicades a Alemania desde finals de segle.
L'ensenyança de l'escola vienesa de Itten i en el Vorkurs o curs preliminar que va inicia en la Bauhaus deriva de Cizek, tot i que Itten va enrriquir el mètode afegint-hi la teoria de a forma i el color del seu propi professor, Adolf Hölzel. Els objectius d'aquest curs obligatori consistien en lliberar la creativitat individual i permetre a cada estudiant valorar la seva propia capacitat personal.
El 1927 va veure la formació del departament d'arquitectura, en la direcció de l'arquitecte Hannes Meyer. Algunes de les cases prefabricades dissenyades per Breuer en aquella època, reflèxen l'impacte immediat de l'influència de Meyer.
L'ensenyança de l'escola vienesa de Itten i en el Vorkurs o curs preliminar que va inicia en la Bauhaus deriva de Cizek, tot i que Itten va enrriquir el mètode afegint-hi la teoria de a forma i el color del seu propi professor, Adolf Hölzel. Els objectius d'aquest curs obligatori consistien en lliberar la creativitat individual i permetre a cada estudiant valorar la seva propia capacitat personal.
El 1927 va veure la formació del departament d'arquitectura, en la direcció de l'arquitecte Hannes Meyer. Algunes de les cases prefabricades dissenyades per Breuer en aquella època, reflèxen l'impacte immediat de l'influència de Meyer.
A principis de 1928, Gropius va presentar la seva dimisió a l'alcalde de Dessau i va nombrar succesor a Meyer.
Es una de les figures més importants dins del moviment renovador de l'arquitetura del segle XX. Va nèixer a Berlin, el 1883, va estudiar arquitectura a Munich i desprès a Berlin.
Quan va dimitir, Meyer va ser capaç d'orientar el treball de la Bauhaus cap a un programa de disseny més responsable amb lo social. Va organitzar la Bauhaus en quatre departaments: Arquitectura, publicitat, producció en fusta i metall, i teixits.
A part de l'interès de Meyer per evitar que la Bauhaus es convertis en un instrument de la politica dels partits d'esquerra, una despietada campanya en la seva contra va obligar a l'alcalde a exigir la seva dimsió.
Hannes Meyer va ser el director més controvertit de l'escola. El seu nombrament, la seva tasca i les seves postures teoriques van ser polèmiques, tot i que no tant com les seves activitats polítiques, que van provocar la seva dimisió.
La tasca de Meyer es centra en la interrelació de tots els elements arquitectònics i totes les cases, amb el que l'asentament urbà es basa en la unitat formal. En l'origen de la idea trobem les funcionals "comunitats petites", concepte sociopedagògic. El punt de partida constructivoespacial es la "cel·lula familiar. Les pautes citals i la estructura del món segons Meyer es subjecten amb aquest sistema de comunitats petites. Les comunitats condueixen al momnt col·lectiu que desemboca en un concepte científic: la "ensenyança marxista de la creació".
Obres de Hannes Meyer
Pavelló del Gimnàs de la Bundesschule, 1928-1930
Altres obres com:
El palau de les Nacions de Ginebra, 1926-1927.
La va construir poc abans d'introduir-se a la Bauhaus, amb l'arquitecte Suis Hans Wittwer.
Gropius va quedar impresionat amb els plànols de Meyer.
Va rectificar els plànols per poder-los publicar a la revista de la Bauhaus per aconseguir encàrregs en el seu departament.
Freidorf, 1919-1922
Va ser la primera obra que va realitza durant la primera Guerra Mundial, la qual va tenir com a escenari la seva ciutat natal. Es tracta de la siedlung corporativista Freidorf.
Es tracta d'una arquitectura basada en l'ideal clàssic de Friedrich Ostendorf, que esta vinculada a una composició urbanistica sobria i simbòlica.
Colònia de Vacances per a Nens en Mümliswil 1939
Altres obres com:
La va construir poc abans d'introduir-se a la Bauhaus, amb l'arquitecte Suis Hans Wittwer.
Gropius va quedar impresionat amb els plànols de Meyer.
Va rectificar els plànols per poder-los publicar a la revista de la Bauhaus per aconseguir encàrregs en el seu departament.
Freidorf, 1919-1922
Va ser la primera obra que va realitza durant la primera Guerra Mundial, la qual va tenir com a escenari la seva ciutat natal. Es tracta de la siedlung corporativista Freidorf.
Es tracta d'una arquitectura basada en l'ideal clàssic de Friedrich Ostendorf, que esta vinculada a una composició urbanistica sobria i simbòlica.
Colònia de Vacances per a Nens en Mümliswil 1939
sábado, 7 de mayo de 2011
Obres de Charles Garnier
Charles Garnier va aconseguir la fama am l'Òpera de París, el projecte francès més ambicios de la segona meitat del segle XIX, que va marcar un moment històric en l'evolució de l'arquitectura.
Els seus treballs agrupen una gran diversitat de projectes de diferenta naturalesa. En totes les construccions, els volums guarden una relació amb els espais interiors, Garnier respecta el més pur estil racionalista però el fusiona amb una intuició més natural que es desmarca de l'antic racionalisme d'altres arquitectes de l'àpoca com Viollet-le-Duc o Henri Labrouste. Existeix una relació entre tradició i innovació en totes les obres, ja que per un costat va utilitzar elements constructius de l'arquitectura clàssica i per un altre costat creie amb les ventatges del ferro i de la tecnologia neixent. En l'anàlisi de la seva obra s'adverteixen certes característiques que acompanyen l'autoria de l'arquitecte: minuciositat en el detall, utilització de diferents materials i composicions visuals de conjunt.
Òpera GarnierEl 1860 participa en el concurs per la construcció de la nova Òpera de París. Garnier aconsegueix el projecte, que el califica d'estil Napoleó III.
Les subdivisons modulars que presenta organitzen l'espai segons les seves respectives funcions, de forma que l'area total queda dividida en dos zones: en una s'ubica el vestibul, l'escala i l'auditori, i en l'altra, l'escenari i l'administració. L'arquitecte aconseguiex que la forma poligonal de l'emplaçament de l'edifici sembli conseqüència del disseny i no el contrari. L'edifici està coronat per una gran cúpula, la seva funció original ( la sortida de gassos) va caducar amb la l'arribada de l'electricitat.
Villa Garnier
Residència privada que va construir a l'est de la ciutat de Bordighera, l'any 1871. L'edifici ocupa una antiga esglèsia de Sant Sebastià, que havia estat convertida en una escola pública. Els arcs moriscs fan referència a que Garnier va adoptar com punt de partida pel seu projecte. Els tres nivells de la casa es relacionen mitjançant una elegant escala de fusta; la planta baixa estava destinada a la vida social i la planta superior reservada a la vida privada.Escola Comunal
A canvi de l'escola que va convertir en la seva residència, va oferir a l'ajuntament de Bordighera, construir un altre edifici que aollis un major nombre d'alumnes.Va fer un disseny de gran simetria, amb un volum central de revoqui per una senzilla cornisa i flanquejat per dos volums de menor tamany i més simples en el detall. El més cridaner es troba en la part exterior, on es troben dos escalinates que proporcionen una interesant prespectiva. El dabant de l'edifici es presenta un mirador aterraçat orientat al mar i a la part baixa de la ciutat.Villa Etelinda
Garnier va emplear un element que s'havia convertit en una constant en l'arquitectura que desarrollava en aquella zona: un element vertical en forma de torre que en aquest conjunt destaca la composició del volum. Garnier va concebre el projecte com una barreja d'estils heterogènics i d'elements que repetirà en altres realitzacions a la costa del Mediterrani, com el seu caràcter morisc.
Sala de concerts del casino de Montecarlo
Aquesta sala va ser finançada per François Blanc, igual que l'Òpera de Paris, i inicialment va ser concebuda com un espai lúdic per la clientela aristocràtica rusa i inglesa que freqüentava el casino de Montecarlo.Es va construir a la part posterior del casino, en una ubicació privilegiada dabant del mar. La façana es compon per tres grans arcades amb quatre columnes de granit vermell i està flanquejada per dos esveltes torres laterals dotades amb una llum cada una. La sala interior es casi cúbica i medeix 20 metres quadrats.
Observatori Astronòmic de Niza
En aquest projecte van confluir dos grans figures de l'arquitectura del s XIX: el propi Charles Garnier i Gustave Eiffel.Esta format per varis pavellons disposats de manera que fan un disseny geomètric en torn a l'edifici Grand Equatorial, coronat per una cúpula metàlica, obra d'Eiffel. Va aplicar un sòlid basament i diferents elements de l'arquitectura egipcia i neogrega.
La casa del vigilant, les caballeries i els coberts son edificacions amb sostre a dos aigües que presenten elements pròpis de l'arquitectura del nort d'Europa.Els dos volums, la Maison Jumelle, i la biblioteca, presenten tres cossos decorats diferents amb arcs, mosaics, inscripcions i estructures, i una terrasa exterior que ofereix magnífiques vistes panoràmiques.
Teatre Marigny
L'edifici original va ser totalmen restaurat l'any 1925 per Grimaldi i Ulmer, els quals van complementar l'estructura amb una galeria circular que rodejava la sala i l'escenari. L'espai interior esta perfectament distribuit entre públic i escenari.
En l'actualitat es una de les sales més freqüentades de París.
Termas de Vittel
Tenint en compte el públic aristocràtic va enrriquir el projecte amb fonts d'aigua, quioscs i cafés; i va decorar l'hotel amb un estil vuitcentista propi de les grans construccions del moment.
Garnier va utilitzar novament l'estil morisc en referencia a la coneguda arquitectura termal bizantina.
Esglèsia en la Capelle
El 1883 va rebre un encarreg de projectar una esglèsia d'importants dimensions dedicada a Sant Grimonie, samt d'origen escocès.Va disposa d'un sòcol de pedra en la part baixa dels murs a partir del qual va alternar maons clars i vermellosos que dibuixen una convinació de linies clares i fosques en senit horitzontal.
En l'interior, la nau principal s'il·lumina gracies a les vidrieres de les naus laterals i arcs que descendeixen fins les tribunes. La decoració es austera: les parets son llises, tonalitats clares, els capitells no tenen ornamentació i les mensules son senzilles peces geomètriques.
Esglèsia de Terrasanta
Giacomo Viale, el 1883 va encarrega una esglèsia a Charles Garnier, el qual no va aconseguir veure la culminació de l'obra ja que va morir poc abans de la seva finalització el 1902.El disseny d'aquest edifici presenta un perfil oriental flanquejat per dos palmeres i coronat per dos àgils torres, amb una entrada coberta com un porxo que se desmarca la silueta del conjunt d'edificis. El campanà disposa d'una magnífica altura.
L'interior està il·luminat amb vidres policromes, belles cristaleries neogótiques de manufactra francesa, on estan representades les principals escenes bibliques.
martes, 19 de abril de 2011
CHARLES GARNIER
París, 1825-1898, Destaca per emprar l'eclecticisme dins de l'estil Segon Imperi, a través del qual plasma arquetips renaixentistes neoclàssics i barrocs. La culminació del seu treball la constitueix l'Òpera de París, obra de gran rellevància per a l'arquitectura del segle XIX,que ha marcat la resolució d'aquesta disciplina.
L'arquitectura inicial era rica en decoració i colorit, va ser coneguda com " estil Napoleo III" i ve a ser un estil neobarroc, grandiloqüent i molt ornamentat.
Garnier va ser un dels grans arquitectes de l'eclecticisme.
Desprès de traslladar-se a Bordighera amb el seu fill, Garnier va decidir a 1884 construir un taller a prop d la seva residencia, per continuar la seva intensa activitat professional. Aquest edifici s’estructura en tres nivells, l’habitació principal, el menjador, el saló i la cuina, s’ubicaven a la primera planta. L’estudi de Garnier, com es pot veure clarament en el tractament de la faixada, es troba a l’últim pis. En aquest projecte, l’arquitecte va adaptar estils i tipologies de diferents èpoques i va aconseguir diferenciar les varies funcions alhora que deshomogeneitzava el conjunt: un sòcol de pedra vist a la planta baixa delimitava la zona d’on hi havia el dipòsit d’aigua, i l’ultima planta, l’estudi, va decidir tornar a l’estil de les cases de camp, en una búsqueda de la seva revaloració davant de la nova arquitectura. El volum està rematat amb una cornisa de reminiscència clàssica que amaga la caiguda del teulat. L’estructura original ha anat modificant-se amb el temps, però encara ara es conserva una paca en la que es pot apreciar un monograma amb lletres LCGA: Louis Charles Garnier Architecte.
París, 1825-1898, Destaca per emprar l'eclecticisme dins de l'estil Segon Imperi, a través del qual plasma arquetips renaixentistes neoclàssics i barrocs. La culminació del seu treball la constitueix l'Òpera de París, obra de gran rellevància per a l'arquitectura del segle XIX,que ha marcat la resolució d'aquesta disciplina.L'arquitectura inicial era rica en decoració i colorit, va ser coneguda com " estil Napoleo III" i ve a ser un estil neobarroc, grandiloqüent i molt ornamentat.
Garnier va ser un dels grans arquitectes de l'eclecticisme.
No obstant això, Garnier és autor d'una gran diversitat de projectes, tombes, espais públics d'oci, establiments privats i edificis construïts en el seu retir a Bordighera. Tant en l'Òpera com a la resta de les seves obres s'aprecia la conjugació de tradició i innovació, així com la seva minuciositat en el detall i l'ocupació de gran varietat de materials.
lunes, 18 de abril de 2011
ARQUITECTES
Hannes Meyer ( 1889 - 1954)
Va ser arquitecte i urbanista suís. Un dels més importants dels anys 20. En el seu treball es destaca el racionalisme del moviment modern.
Cap a 1926 va adoptar el racionalisme del moviment modern. El 1927 va ser convidat a la Bauhaus de Dessau com a professor, va ser un professor destacat durant els anys 1928 fins el 1930, que va dirigir aquesta institució, com a successor de Gropius. Més tard, va ser acomiadat per la seva actitud crítica cap a l'escola.
Va arribar a ser director de la dita escola i va realitzar molts canvis en ella començant per dividir-la en quatre departaments: arquitectura, publicitat, acabat i teixits.
A 1928, Hannes Meyer va assumir la direcció de la Bauhaus instituint una política educativa de negació a la pura estètica, donant més importància al valor a la tecnologia i els materials, així, el disseny va passar a ser una creació anònima de l’enginyer.
Meyer es va negar a convertir l’escola en un instrument d’esquerra, el que va provocar la seva sortida de l’escola. Ell considerava que els edificis devien ser construïts per satisfer les necessitats socials.
Meyer ingressa a l'anomenat moviment Neues Bauen. Es revela com un funcionalista estricte, per a qui l'arquitectura no és un procés estètic sinó tècnic. La construcció pura és la característica del nou món de les formes.
Va participar en concursos importants, com el de la Petersschule, a prop de Brasiler (1926) projecte que defineix com una proposta urbana, també per al disseny del Palau de les Nacions a Ginebra (1927) en col·laboració amb Hans Wittwer, la seva obra més coneguda, d'inspiració constructiva.
Entre 1928 - 1930 va participar en el concurs per al disseny de l'Escola General dels Sindicats Alemanys ADGB. Amb el projecte per a les Cases d'Estiu de la Siedlung Coques de Dessau. Meyer va guanyar un concurs en el qual presenta suggeriments derivats de l'espai natural i es proposa explotar, accentuant la necessitat de sotmetre la selecció formal a una verificaciño cientifica, tècinca, que reflecteixi la necessitat d'un modern sistema didàctic. Aconsegueix una síntesi molt complexa en aquesta que possiblement sigui fins a aquest moment la més aconseguida de les seves obres.
En la seva edificació, treball, obra i aplicació que l'arquitecte suís va realitzar, es destaquen en: Colònia Freidorf 1924, Palau de les Nacions a Ginebra 1927, Bundesschule des Allgemeine Deutschen a Bernau, Erweiterung der Siedlung Dessau 1930, Colònia de Vacances per a Nens en Mümliswil 1939, va participar en el Congrés Nacional d'Arquitectes de Mèxic, editor de la revista " Construïm Escoles ", fototeca i l'arxiu de plànols
Suscribirse a:
Entradas (Atom)