Obres de Charles Garnier

Charles Garnier va aconseguir la fama am l'Òpera de París, el projecte francès més ambicios de la segona meitat del segle XIX, que va marcar un moment històric en l'evolució de l'arquitectura.

Els seus treballs agrupen una gran diversitat de projectes de diferenta naturalesa. En totes les construccions, els volums guarden una relació amb els espais interiors, Garnier respecta el més pur estil racionalista però el fusiona amb una intuició més natural que es desmarca de l'antic racionalisme d'altres arquitectes de l'àpoca com Viollet-le-Duc o Henri Labrouste. Existeix una relació entre tradició i innovació en totes les obres, ja que per un costat va utilitzar elements constructius de l'arquitectura clàssica i per un altre costat creie amb les ventatges del ferro i de la tecnologia neixent. En l'anàlisi de la seva obra s'adverteixen certes característiques que acompanyen l'autoria de l'arquitecte: minuciositat en el detall, utilització de diferents materials i composicions visuals de conjunt.

Òpera Garnier

El 1860 participa en el concurs per la construcció de la nova Òpera de París. Garnier aconsegueix el projecte, que el califica d'estil Napoleó III.

Les subdivisons modulars que presenta organitzen l'espai segons les seves respectives funcions, de forma que l'area total queda dividida en dos zones: en una s'ubica el vestibul, l'escala i l'auditori, i en l'altra, l'escenari i l'administració. L'arquitecte aconseguiex que la forma poligonal de l'emplaçament de l'edifici sembli conseqüència del disseny i no el contrari. L'edifici està coronat per una gran cúpula, la seva funció original ( la sortida de gassos) va caducar amb la l'arribada de l'electricitat.

Villa Garnier

Residència privada que va construir a l'est de la ciutat de Bordighera, l'any 1871. L'edifici ocupa una antiga esglèsia de Sant Sebastià, que havia estat convertida en una escola pública. Els arcs moriscs fan referència a que Garnier va adoptar com punt de partida pel seu projecte. Els tres nivells de la casa es relacionen mitjançant una elegant escala de fusta; la planta baixa estava destinada a la vida social i la planta superior reservada a la vida privada.

Escola Comunal

A canvi de l'escola que va convertir en la seva residència, va oferir a l'ajuntament de Bordighera, construir un altre edifici que aollis un major nombre d'alumnes.Va fer un disseny de gran simetria, amb un volum central de revoqui per una senzilla cornisa i flanquejat per dos volums de menor tamany i més simples en el detall. El més cridaner es troba en la part exterior, on es troben dos escalinates que proporcionen una interesant prespectiva. El dabant de l'edifici es presenta un mirador aterraçat orientat al mar i a la part baixa de la ciutat.

Pretenia aconseguir una arquitectura que s'integrès fàcilment en el context i que expreses el seu caràcter institucional. L'arquitecte va reunir tots els requisits per configurar un edifici de linies senzilles i de necessaria funcionalitat. Al final no van obtenir el resultat desitjat, l'escola va resultar ser més petita de l'esperat i va se destinada a albergar les dependències de l'Ajuntament.

Villa Etelinda

En el seu origen pertenia a Rafael Bischoffsheim, un ric banquer alemany que va encomanar la construcció a Charles Garnier al 1873. Va ser batejada amb aquest nom per la familia inglesa que va habitar la casa més tard. desprès va ser adquerida per la familia real.
Garnier va emplear un element que s'havia convertit en una constant en l'arquitectura que desarrollava en aquella zona: un element vertical en forma de torre que en aquest conjunt destaca la composició del volum. Garnier va concebre el projecte com una barreja d'estils heterogènics i d'elements que repetirà  en altres realitzacions a la costa del Mediterrani, com el seu caràcter morisc.



Sala de concerts del casino de Montecarlo

Aquesta sala va ser finançada per François Blanc, igual que l'Òpera de Paris, i inicialment va ser concebuda com un espai lúdic  per la clientela aristocràtica rusa i inglesa que freqüentava el casino de Montecarlo.

Es va construir a la part posterior del casino, en una ubicació privilegiada dabant del mar. La façana es compon per tres grans arcades amb quatre columnes de granit vermell i està flanquejada per dos esveltes torres laterals dotades amb una llum cada una. La sala interior es casi cúbica i medeix 20 metres quadrats.

Observatori Astronòmic de Niza

En aquest projecte van confluir dos grans figures de l'arquitectura del s XIX: el propi Charles Garnier i Gustave Eiffel.

Esta format per varis pavellons disposats de manera que fan un disseny geomètric en torn a l'edifici Grand Equatorial, coronat per una cúpula metàlica, obra d'Eiffel. Va aplicar un sòlid basament i diferents elements de l'arquitectura egipcia i neogrega.

La casa del vigilant, les caballeries i els coberts son edificacions  amb sostre a dos aigües que presenten elements pròpis de l'arquitectura del nort d'Europa.
Els dos volums, la Maison Jumelle, i la biblioteca, presenten tres cossos decorats diferents amb arcs, mosaics, inscripcions i estructures, i una terrasa exterior que ofereix magnífiques vistes panoràmiques.





Teatre Marigny

A principis del segle XIX, havia sorgit a París la moda dels panorames, que consistia en una obra pictòrica col·locada en el perímetre d'un gran cilindre buit que permetia observació en 360º. L'arquitectura abans es possava al servei de l'espectador.
L'edifici original va ser totalmen restaurat l'any 1925 per Grimaldi i Ulmer, els quals van complementar l'estructura amb una galeria circular que rodejava la sala i l'escenari. L'espai interior esta perfectament distribuit entre públic i escenari.
En l'actualitat es una de les sales més freqüentades de París.



Termas de Vittel

El 1883 Garnier va presentar un projecte per la renovació del balneari d'aigües medicinals que havia estat construit a Vittel el 1854. El seu programa preveia un nou establiment termal amb una doble galeria rematada per dos pavellons destinats al repos i a la lectura, un casino i un hotel.
Tenint en compte el públic aristocràtic va enrriquir el projecte amb fonts d'aigua, quioscs i cafés; i va decorar l'hotel amb un estil vuitcentista propi de les grans construccions del moment.
Garnier va utilitzar novament l'estil morisc en referencia a la coneguda arquitectura termal bizantina.



Esglèsia en la Capelle

El 1883 va rebre un encarreg de projectar una esglèsia d'importants dimensions dedicada a Sant Grimonie, samt d'origen escocès.

La fachada en l'exterior, mostra una barreja d'estil roma italia i esperit morisc. Uns graons donen lloc al porxo, que preseneta un arc cobert per un sostre triangular a dos aigües.
Va disposa d'un sòcol de pedra en la part baixa dels murs a partir del qual va alternar maons clars i vermellosos que dibuixen una convinació de linies clares i fosques en senit horitzontal.
En l'interior, la nau principal s'il·lumina gracies a les vidrieres de les naus laterals i arcs que descendeixen fins les tribunes. La decoració es austera: les parets son llises, tonalitats clares, els capitells no tenen ornamentació i les mensules son senzilles peces geomètriques.



Esglèsia de Terrasanta

Giacomo Viale, el 1883 va encarrega una esglèsia a Charles Garnier, el qual no va aconseguir veure la culminació de l'obra ja que va morir poc abans de la seva finalització el 1902.

El disseny d'aquest edifici presenta un perfil oriental flanquejat per dos palmeres i coronat per dos àgils torres, amb una entrada coberta com un porxo que se desmarca la silueta del conjunt d'edificis. El campanà disposa d'una magnífica altura.

L'interior està il·luminat amb vidres policromes, belles cristaleries neogótiques de manufactra francesa, on estan representades les principals escenes bibliques.