Arquitectura eclèctica

Es caracteristica de la segona meitat del segle XIX i no constitueix una corrent unitaria ja que es el resultat d'anuar diferents estils.
L'eclecticisme sorgeix arrel de la pugna entre neoclassicisme i neogòtic que havia caracteritzat la primera meitat del segle XIX, sorgida ademés pels abenços en arqueologia i representació arquitectònica els quals contribueixen a la difunsió d'edificis d'èpoques no necessariament grecorromanes. A partir d'aquest moment la lliure combinació d'estil constitueix una corrent que dominarà el panorama arquitectònic europeu fins la primera guerra mundial.
Eclecticisme no es el mateix que historicisme. El primer es una combinació lliure d'estils, i busca unicament crear una composició estètica sense atendre a rigors històrics. El segon es més riguròs en quant a l'utilitazació d'elements d'una sola època per a l'edifici: com el neoclàssic, que solament utilitza elements de l'antigüetat grecorromana; neogòtic, si sol utilitza elements gòtics, però es pot ramificar en diferents variants gòtiques; neorromànico, neobarroco, etc.