Nova objctivitat, 1923-1933

Va ser un moviment artistic sorgit a Alemania a principis dels anys 20, rebutjant l'expresionisme. El moviment va acabar, escencialment, el 1933 amb la caiguda de la República de Weimar i la presa del poder pels nazis. El terme s'aplica a obres d'art pictòric, literatura, música, arquitectura, fotografia o cine.

Arts and Crafts, particularment en la manifetació a través dels gremis d'artesans, i els primers barris inspirats en la ciutat jardí. Actitud objectiva, funcionalista i rústica amb respecte al disseny dels objectes, que s'inclinava per la reforma de la propia societat industrial.
En 1925, a instigació de Lissitzky, van formar el grup esquerres ABC, centrat a Basilea. Entre els membres suisos del grup estaven, Emil Roth, Hans Schmidt, Hannes Meyer i Hans Wittwer. Tots ells es van dedicar al disseny d'edificis de rellevancia social seguint principis científics.
El primer numero de la revista ABC, incluia el ensaig de Stam "kollective Gestaltung" i el text de Lisstzky " element and Erfindung". En el que perfilava la dualitat del seu plantejament, la seva sintesis d'estructura funcional i elements abstractes. El segon número introduia la característica preocupació, concretament en l'article de Paul Artaria sobre la normalització de les mesures del paper.
Amb la publicació del projecte de la Petersschule, dissenyat per Meyer i Wittwer per Basilea el 1926, el grup ABC va cristalitzar el seu programa funcionalista i antimonumental. La descripció de Meyer revela la preocupació del grup pel càlcul precis i la relevancia social, dos aspectes que debien manifestar-se mitjançant una tècnica lleugera.
La reivindicació per part d'aquests dos arquitectes de que el seu disseny per la societat de Nacions era una solució científica mereixie un examen detingut. Des del punt de vista estructural, l'afirmació sembla defensable, en la mesura en que l'utilització d'un mòdul convencional en tot l'edifici ho hauria fet apropiat per la prefabricació. Al igual que el Crystal Palace de Paxton, hauria sigut possible ampliar o reduir modularment qualsevol secció de l'edifici sense alterar el seu ordre bàsic.
L'objectivitat de Meyer també tenia el seu reflex en la determinació del perfil de l'auditori mitjançant minusiosos càlculs acústics. Però es pot posa en jutge l'objectivitat del dissenyador en cuant a les torres dels ascensors que estan envidriades.
Sorgeixen més dubtes quan es consideren les innegables qualitats pintoresques de la composició. I encara que Meyer assegurava en la memòria que el seu edifici " no simbolitzava res" i que la seva indiferència objectiva cap a l'emplaçament estava per damunt de la seva evaluació estètica, traslluïa certa voluntad de simbolització quan escrivia.
Expresava una visió similar en el seu article "Die neue Welt", (el nou mon), publicat a Das Werk el 1926.
Si el projecte de Meyer i Wittwer per la Societat de Nacions es podie considerar com la obra canònica del grup ABC, la factoria Van Nelle de empaquetatge de tabac, té i café es podia entendre com la materialització d'unes premises tècniques i estètiques semblants. Al igual que en l'estructura de Meyer i Wittwer, l'estructura i les instalacions en moviment se mostraven explicitament, en el proces d'empaquetat els principals elements mòbils no ere naturalment ascensors, sino cintes trasportadores envidrades que corrien diagonalment entre el bloc fabril forrat de mur cortina i el magatzem situal junt al canal. La significació de la semblant expressió oberta i dinàmica no va passar inadvertida per un observador tant atent com Le Corbusier, que la veia com una confirmació de les seves pròpies convincions socialistes i utòpiques.

El conjunt de la Bauhaus (1926) i les vivendes de Törten (1928) representen dos passos més a la convenció gradual de Walter Gropius als principis de la Neue Sachlichkeit. Mentres que el traçat "ferroviari" de Törten reflexava no solament la normalització de les vivendes, sinó també el procès lineal del seu montatge programat, portat a terme mitjançant grues mòvils, la Bauhaus de Dessau era encara una composició formalista d'elements asimètrics. La seva forma centrífuga i rotatoria, amb records del disseny De Stijl, havia sigut provada originalment per Gropius i Meyer en el projecte de 1922 per el Chicago Tribune i reformulada més tard com una distribució asimètrica i horitzontal de masses en el seu disseny per l'acadèmia de Erlangen, de !924.  Amb tot, l'articulació última d'aquestes grans masses interesants no podia acostar-se sense recòrrer a cambis de color o al modelat superficial de la façana, el que recordava en realitat les modenature neoclàssiques de l'edifici de Gropius i Meyer per l'exposició de Werkbund en 1914.

Aproximadament de la mateixa data que el Teatre Total eren els projectes de les vivendes de Haselhorst i de l'hospital de Elerfeld, dissenyats per Marcel Breuer i Gustav Hassenpflug el 1928, així com l'escola sindical de Hannes Meyer, acabada a Bernau el 1930.

Desprès de la dimisió de Gropius com a director de la Bauhaus el 1927, es va diedicar al problema de la vivenda, de manera que a part dels extensos projectes de baix cost que va dissenyar i que va aconseguir construir a finals dels anys vint, es va ocupar del plà teòric de la millora de la calitat dels allotjaments i de la transformació del bloc de vivendes en un sistema no classista per l'assentament col·lectiu. Els projectes de Berlin de l'any 1929 que no va arribar a construir, suposaven un gran abanç significatiu amb respecte als treballs anteriors, ja que oferien nivells de vida més alts i serveis socials més complerts; per la seva part, la proposta de 1931 per unes vivendes de classe mitjana en altura situada en Wannsee, aprop de Berlin, constituia el primer intent de crear un bloc col·lectiu autònom, dotat de un restaurant i un gimnàs solàrium en la coberta.